Seleccionar idioma

EL NACIMIENTO DEL CRIS


EL NACIMIENTO DEL CRIS: HIJO DEL MAR Y DE LA ESPELEOLOGÍA.
Por Albert Martinez Rius,

Quan ens capbussem en la prehistòria del CRIS, descobrim que el club, és fruit de la confluència de dos móns aparentment molt diferents però que en aquella època tenien interessos comuns: l’espeleologia i el mar. L’any 1951 un grup de persones que feien espeleologia a l’A.E.C. es va plantejar com a objectiu l’exploració de la Falconera una sorgència al Garraf anomenada també Riuet de Garraf .
No és d’estranyar ja que aquest riu subterrani va ser motiu d’interès per part de  Font i Sagué (1898.1900), Faura I Sants (1910-14) i Amat i Carreres (1923-25) els quals es plantejaven l’origen del riu subterrani, sobre tot per aprofitar l’aigua dolça. Llopis Lladó en el 32, fa realitzar uns pous d’accés i  diu que l’única solució és submergir-se i remuntar el riu fins la capçalera i ho intenta a pulmó lliure, que, segons Ballester, no va ser l’únic en intentar-ho, ja que en el butlletí del AEC diu:” Recientemente el GES-asimismo- tuvo que frenar sus ímpetus frente a difilcutades del mismo orden” referint-se a l’acció d’en Llopis. D’aquesta manera en el novembre, s’inicien els treballs d’exploració i es constata la necessitat de material d’immersió (G. Cantí).
En el 1952, Antoni Ballester va formalitzar aquell grup d’espeleòlegs de l’AEC, amb el nom de E.R.E. (Equip de Recerques Espeleològiques) i ell en va ser el president. Els interessos d’aquest grup per cabussar-se en sorgències i sifons, va impel·lir a  A. Ballester i S. Farrán, d’anar a França a buscar les primeres escafandres autònomes del país. Aquestes escafandres eren aparells no gaire més evolucionats que els que havia inventat, en el juny del 1943 , en Cousteau i l’ingenyier Gagnant. De tota manera com desconeixen la tècnica van anar a parlar amb membres de l’Associació de Pesca Submarina (A.P.S.) els quals tampoc sabien d’immersió amb escafandre, però entre tots i algunes revistes aconseguiren realitzar les primeres activitats.
D’aquesta manera en el setembre i octubre comencen les exploracions i topografia del Riuet de Garraf, tal com s’anomenava a la Falconera, fent-se alguna petita immersió.
En el 24 de maig de 1953, A. Ballester (ERE) i E.Admetlla (encara del APS), realitzen  la primera immersió seriosa a La Falconera, també considerada la 1ª immersió d’un sifó a l’estat Espanyol. Es fa  poc recorregut per problemes de llum. El 31 de maig, es realitza la 2ª immersió, on s’exploren  40m i -22m, segons diuen, amb 3h d’immersió (?), cosa que costa de creure ja que els aparells no tenien tanta autonomia.
D’aquestes experiències amb escafandres, un grup format per membres del ERE i de l’APS funden l’any 1954 el nostre centre d’immersió anomenant-lo CRIS un nom similar al de l’ERE, cal recordar que A. Ballester n’era un dels fundadors i va ser el que es va inventar el nom de l’ERE. De totes maneres, segons Ribera, en el 52 ja havia sorgit la idea i en el 53 es constituí el grup d’una manera informal. El 18 juny es realitza la  benedicció d’una imatge de la Moreneta feta de plom, per l’abat Escarré al monestir de  Montserrat i posteriorment es col·loca a -12m a la Falconera a càrrec d’ A. Ballester (ERE), C.Vidal i E.Admetlla (del recent creat CRIS). Cal destacar el fet que ajuden al capellà M. Zayas a baixar amb escafandre juntament amb ells.  Els diaris de l’època ressalten amb grans titulars la “gesta”: “La Virgen de Montserrat en un altar submarino”, “Fué colocada en la cueva La Falconera un mes antes que en Italia se imitase el ejemplo”, “La primera capilla subacuática del mundo en una cueva de Garraf”,...Segons explica Admetlla en un article de diari titulat “: Las maravillosas aventuras de los hombres-rana barceloneses. El enigma del Riuet de Garraf resuelto por estos audaces exploradores”, explica que  la col·locació de la verge va ser fruit de “...un momento de angustia” que va passar Ballester  quan se li va acabar l’aire dintre de la Falconera, mentres l’esperava amb una llum per senyalar-li el camí.
Durant el setembre es realitza l’exploració juntament amb el GES, de la  Cova de Na Polida (Menorca), cavitat d’accés pel mar amb un gran llac. Escriu Ballester les seves reflexions sobre la pobresa dels mitjans: “... mientras yo perdia de vista al compañero Sibila, ardidamente lanzado hacia una desconocida galeria inundada, portador del ERE hacia la más alta cumbre de dignidad deportiva...”. Hi van participar: A.Ballester, F.Sibila (ERE) i Armengol i Asens del GES. Pot ser a partir de la constatació dels problemes tècnics i amb afany de millorar la tècnica, en l'octubre, F.Sibila i Arnau van a parlar i busquen assessorament amb Cousteau.
A partir del 1955, l’ERE s’escindeix de l’AEC i forma part del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). A partir d’aquest moment alguns socis del CRIS també ho són de l’ERE i viceversa, continuen junts portant a terme exploracions d’espeleologia subaquàtica, com és el cas del 29 maig, a l’avenc de les Granotes (Garraf),  a -43m s’exploren pous inundats, juntament amb el GES. Els dies 12 i 26 juny es torna a aquest avenc explorant, amb escafandres, els pous finals inundats (A. Ballester, L.Martínez, A. Miró V. Peña). Probablement no gaire desprès es fa una immersió a l’avenc de la Carretera (a prop del de les Granotes): té uns 2m secs i els escafandristes exploren uns 10m inundats (A. López i M. Ramos). Els dies 1-10 de  juliol es realitza l’exploració subaquàtica del llac Miquel Angel Moll a la cova de S’Aigu (Menorca), aquest llac té uns 1200 m2, molt important en aquella època. S’aconsegueix la  superació d’un sifó que dona accés a una altra sala. El 4 de setembre es realitza una nova immersió a La Falconera (A.Ballester, V. Peña, F. Sibila), i s’inicia el primer curset d’immersió organitzat al ERE..
En el 1 de  març es realitza una nova  immersió a La Falconera (F. Ramos F. Sibila). En aquest mateix mes es fa la sol·licitud a Comandància de Marina per fer el grup subaquàtic “Sección de Inmersiones Subaquàticas del CEC” el director era E.Pomerol.Durant la pasqua es porta a terme l’exploració subaquàtica de la Cova Marítima de Penyíscola  de 50m (F. Ramos i F. Sibila).
Durant el juny-juliol es realitza el II curset organitzat per la “Sección de  Geografia, Geologia y ERE” d’immersió amb pràctiques a la Falconera.
A partir de l’any 1957, comença l’interès en passar sifons en coves fora de l’àmbit marí com és el cas de la Cova de  les Aigües (l’Espluga de Francolí). D’aquesta manera, A.Ballester,  intenta passar el sifó sense aconseguir-ho.
Malgrat l’any 1959 s’intenta fer una secció d’escafandrisme a dintre de l’ERE, l’any 1960 l’ambient subaquàtic al ERE decreix, per tant  Sibila forma una secció espeleològica en el CRIS, intentant emular l’ambient espeleològic-subaquàtic que s’havia viscut en els darrers anys al ERE. El 3 de juliol s’organitza l’”Operació Tritón” a la Falconera, en la qual en Sibila explora algunes galeries, tornant-hi el 3 d’octubre on explora amb els membres del CRIS Granell i Haussma, uns 190m i -27m, segons sembla és el record de l’època a Espanya. A partir d’aquest fet, la nova via espeleològica del CRIS no evoluciona, no realitzant-se cap mes activitat fins en el 62 que  el president del CRIS, Vidal, va anar a rescatar un ofegat a la Falconera i va dir que  considerava  les coves un “lugar peligroso”. A l'agost es torna a fer el IV Curset Social d'Immersió.
Al maig de 1961 i al desembre es fan exploracions a les coves de les Medes (E. Sánchez S. Pujol L. Mestres). Del juliol a l'octubre hi ha constància de diverses sortides de pràctiques al mar (S. Pol i Blanes) d’un grup format principalment per: J.Garriga, J.Grossmann, J.Ametller, Serdà, Giménez, J. Arbolés, Iaida, Zeneida,i  E. Sánchez . Durant l’agost es fa una nova incursió a la Falconera per part de: E.Sánchez, Grossmann, J.Garriga, R.Sardà, V.Cuscó, E.Ramos. En el setembre s’explora la cova Bergantí a cala Pola (Tossa), cavitat marina amb galeries inundades (E.Sánchez J.Garriga, J.Arbolés E.Ramos). Durant aquest any es realitza el V Curset d’immersió.
L’any 1962, els pioners com Ballester i Sibila passen a dedicar-se a la immersió professional desmarcant-se de les activitats espeleològiques, a partir d’aquest moment les activitats dels dos clubs se separen i el CRIS queda pràcticament com a grup de submarinisme i l’ERE com a grup d’espeleòlegs terrestres amb alguns intents puntuals d’investigacions subaquàtiques en sifons que acaben amb el tràgic accident d’en Subils i Godoy a la Fou de Bor a l’any 1965. No és fins l’any 1975 que els dos clubs es tornen a trobar, quan Albert Martínez, soci del CRIS i de l’ERE torna a engegar un altre cop activitats subaquàtiques en coves, durant 10 anys fins el 1985. Cal destacar les exploracions en diversos sifons, com  la cova de la Font del Molí (Pallars), la Font d’Armentera (Ordal), el Botet de Casa Rei, la Font Mentirosa de Freixes (Boumort), l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), la Goul de la Tannerie (l’Ardèche), la Font Bordoneda, etc.