EL NACIMIENTO DEL CRIS: HIJO DEL MAR Y DE LA ESPELEOLOGÍA.
Por Albert Martinez Rius,
Quan ens capbussem en la prehistòria del CRIS,
descobrim que el club, és fruit de la confluència de dos móns aparentment molt
diferents però que en aquella època tenien interessos comuns: l’espeleologia i
el mar. L’any 1951 un grup de persones que feien espeleologia a l’A.E.C. es va
plantejar com a objectiu l’exploració de la Falconera una sorgència
al Garraf anomenada també Riuet de Garraf .
No és d’estranyar ja que aquest riu subterrani va
ser motiu d’interès per part de Font i
Sagué (1898.1900), Faura I Sants (1910-14) i Amat i Carreres (1923-25) els
quals es plantejaven l’origen del riu subterrani, sobre tot per aprofitar
l’aigua dolça. Llopis Lladó en el 32, fa realitzar uns pous d’accés i diu que l’única solució és submergir-se i
remuntar el riu fins la capçalera i ho intenta a pulmó lliure, que, segons
Ballester, no va ser l’únic en intentar-ho, ja que en el butlletí del AEC diu:”
Recientemente el GES-asimismo- tuvo
que frenar sus ímpetus frente a difilcutades del mismo orden”
referint-se a l’acció d’en Llopis. D’aquesta manera en el novembre, s’inicien
els treballs d’exploració i es constata la necessitat de material d’immersió
(G. Cantí).
En el 1952, Antoni Ballester va formalitzar aquell
grup d’espeleòlegs de l’AEC, amb el nom de E.R.E. (Equip de Recerques
Espeleològiques) i ell en va ser el president. Els interessos d’aquest grup per
cabussar-se en sorgències i sifons, va impel·lir a A. Ballester i S. Farrán, d’anar a França a
buscar les primeres escafandres autònomes del país. Aquestes escafandres eren
aparells no gaire més evolucionats que els que havia inventat, en el juny del
1943 , en Cousteau i l’ingenyier Gagnant. De tota manera com desconeixen la
tècnica van anar a parlar amb membres de l’Associació de Pesca Submarina
(A.P.S.) els quals tampoc sabien d’immersió amb escafandre, però entre tots i
algunes revistes aconseguiren realitzar les primeres activitats.
D’aquesta manera en el setembre i octubre comencen
les exploracions i topografia del Riuet de Garraf, tal com s’anomenava a la Falconera , fent-se
alguna petita immersió.
En el 24 de maig de 1953, A . Ballester (ERE) i
E.Admetlla (encara del APS), realitzen
la primera immersió seriosa a La Falconera , també considerada la 1ª immersió d’un
sifó a l’estat Espanyol. Es fa poc
recorregut per problemes de llum. El 31 de maig, es realitza la 2ª immersió, on
s’exploren 40m i -22m, segons diuen, amb
3h d’immersió (?), cosa que costa de creure ja que els aparells no tenien tanta
autonomia.
D’aquestes experiències amb escafandres, un grup
format per membres del ERE i de l’APS funden l’any 1954 el nostre centre
d’immersió anomenant-lo CRIS un nom similar al de l’ERE, cal recordar que A.
Ballester n’era un dels fundadors i va ser el que es va inventar el nom de
l’ERE. De totes maneres, segons Ribera, en el 52 ja havia sorgit la idea i en
el 53 es constituí el grup d’una manera informal. El 18 juny es realitza
la benedicció d’una imatge de la Moreneta feta de plom, per
l’abat Escarré al monestir de Montserrat
i posteriorment es col·loca a -12m a la Falconera a càrrec d’ A. Ballester (ERE), C.Vidal
i E.Admetlla (del recent creat CRIS). Cal destacar el fet que ajuden al capellà
M. Zayas a baixar amb escafandre juntament amb ells. Els diaris de l’època ressalten amb grans
titulars la “gesta”: “La Virgen de Montserrat en un altar submarino”,
“Fué colocada en la cueva La Falconera un mes antes
que en Italia se imitase el ejemplo”, “La primera capilla subacuática del mundo en una cueva de Garraf”,...Segons
explica Admetlla en un article de diari titulat “: Las maravillosas aventuras de los hombres-rana barceloneses. El enigma
del Riuet de Garraf resuelto por estos audaces exploradores”, explica
que la col·locació de la verge va ser
fruit de “...un momento de angustia”
que va passar Ballester quan se li va
acabar l’aire dintre de la
Falconera , mentres l’esperava amb una llum per senyalar-li el
camí.
Durant el setembre es realitza l’exploració
juntament amb el GES, de la Cova de Na Polida
(Menorca), cavitat d’accés pel mar amb un gran llac. Escriu Ballester les seves
reflexions sobre la pobresa dels mitjans: “... mientras yo perdia de vista al compañero Sibila, ardidamente lanzado
hacia una desconocida galeria inundada, portador del ERE hacia la más alta
cumbre de dignidad deportiva...”. Hi van participar: A.Ballester,
F.Sibila (ERE) i Armengol i Asens del GES. Pot ser a partir de la constatació
dels problemes tècnics i amb afany de millorar la tècnica, en l'octubre,
F.Sibila i Arnau van a parlar i busquen assessorament amb Cousteau.
A partir del 1955, l’ERE s’escindeix de l’AEC i
forma part del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). A partir d’aquest
moment alguns socis del CRIS també ho són de l’ERE i viceversa, continuen junts
portant a terme exploracions d’espeleologia subaquàtica, com és el cas del 29
maig, a l’avenc de les Granotes (Garraf),
a -43m s’exploren pous inundats, juntament amb el GES. Els dies 12 i 26
juny es torna a aquest avenc explorant, amb escafandres, els pous finals
inundats (A. Ballester, L.Martínez, A. Miró V. Peña). Probablement no gaire
desprès es fa una immersió a l’avenc de la Carretera (a prop del de les Granotes): té uns 2m
secs i els escafandristes exploren uns 10m inundats (A. López i M. Ramos). Els
dies 1-10 de juliol es realitza
l’exploració subaquàtica del llac Miquel Angel Moll a la cova de S’Aigu
(Menorca), aquest llac té uns 1200
m2 , molt important en aquella època. S’aconsegueix
la superació d’un sifó que dona accés a
una altra sala. El 4 de setembre es realitza una nova immersió a La Falconera (A.Ballester,
V. Peña, F. Sibila), i s’inicia el primer curset d’immersió organitzat al ERE..
En el 1 de
març es realitza una nova
immersió a La
Falconera (F. Ramos F. Sibila). En aquest mateix mes es fa la
sol·licitud a Comandància de Marina per fer el grup subaquàtic “Sección de
Inmersiones Subaquàticas del CEC” el director era E.Pomerol.Durant la pasqua es
porta a terme l’exploració subaquàtica de la Cova Marítima de
Penyíscola de 50m (F. Ramos i F.
Sibila).
Durant el juny-juliol es realitza el II curset
organitzat per la “Sección de Geografia,
Geologia y ERE” d’immersió amb pràctiques a la Falconera.
A partir de l’any 1957, comença l’interès en passar
sifons en coves fora de l’àmbit marí com és el cas de la Cova de les Aigües (l’Espluga de Francolí). D’aquesta
manera, A.Ballester, intenta passar el
sifó sense aconseguir-ho.
Malgrat l’any 1959 s’intenta fer una secció
d’escafandrisme a dintre de l’ERE, l’any 1960 l’ambient subaquàtic al ERE decreix,
per tant Sibila forma una secció
espeleològica en el CRIS, intentant emular l’ambient espeleològic-subaquàtic
que s’havia viscut en els darrers anys al ERE. El 3 de juliol s’organitza
l’”Operació Tritón” a la
Falconera , en la qual en Sibila explora algunes galeries,
tornant-hi el 3 d’octubre on explora amb els membres del CRIS Granell i
Haussma, uns 190m i -27m, segons sembla és el record de l’època a Espanya. A
partir d’aquest fet, la nova via espeleològica del CRIS no evoluciona, no
realitzant-se cap mes activitat fins en el 62 que el president del CRIS, Vidal, va anar a
rescatar un ofegat a la
Falconera i va dir que
considerava les coves un “lugar
peligroso”. A l'agost es torna a fer el IV Curset Social d'Immersió.
Al maig de 1961 i al desembre es fan exploracions a
les coves de les Medes (E. Sánchez S. Pujol L. Mestres). Del juliol a l'octubre
hi ha constància de diverses sortides de pràctiques al mar (S. Pol i Blanes)
d’un grup format principalment per: J.Garriga, J.Grossmann, J.Ametller, Serdà,
Giménez, J. Arbolés, Iaida, Zeneida,i E.
Sánchez . Durant l’agost es fa una nova incursió a la Falconera per part de:
E.Sánchez, Grossmann, J.Garriga, R.Sardà, V.Cuscó, E.Ramos. En el setembre
s’explora la cova Bergantí a cala Pola (Tossa), cavitat marina amb galeries
inundades (E.Sánchez J.Garriga, J.Arbolés E.Ramos). Durant aquest any es
realitza el V Curset d’immersió.
L’any 1962, els pioners com Ballester i Sibila
passen a dedicar-se a la immersió professional desmarcant-se de les activitats
espeleològiques, a partir d’aquest moment les activitats dels dos clubs se
separen i el CRIS queda pràcticament com a grup de submarinisme i l’ERE com a
grup d’espeleòlegs terrestres amb alguns intents puntuals d’investigacions
subaquàtiques en sifons que acaben amb el tràgic accident d’en Subils i Godoy a
la Fou de Bor a
l’any 1965. No és fins l’any 1975 que els dos clubs es tornen a trobar, quan
Albert Martínez, soci del CRIS i de l’ERE torna a engegar un altre cop
activitats subaquàtiques en coves, durant 10 anys fins el 1985. Cal destacar
les exploracions en diversos sifons, com
la cova de la Font
del Molí (Pallars), la Font
d’Armentera (Ordal), el Botet de Casa Rei, la Font Mentirosa de
Freixes (Boumort), l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), la Goul de la Tannerie (l’Ardèche), la Font Bordoneda ,
etc.